Una tarda a Sodoma

L'Espai Gironés, els dies de pluja, és un niu d'espectadors del Gran Hermano. Ahir a la tarda, vàrem anar a buscar uns pantalons, que com podeu imaginar, no vàrem trobar perquè a vegades, els petits actes cotidiants poden arribar a ser autèntiques odisseas. Mentre la matrona remenava roba, el patriarca feia un estudi ràpid del personal. No cal ni dir que l'estudi es feia amb la sensació de ser observat com el pringat que està a dintre la secció de dones del Zara esperant que la seva dona es provi roba que mai es comprarà. De totes maneres, sempre queda el consol de saber que els tios que entren al Women Secret fan més cara de pringat que tu. En fi, que revisant el personal vaig veure un grup de gitanos rumanesos, que anaven amb manada, agafaven robat, se la provaven allà mig (emprovadors? llunyana utopia), i si no els hi agradava, la deixaven tirada a terra, contant que no caigués també alguna peça de roba lleugerament empentada per unes panxes generoses gens dissimulades sota samarretes de Neumàticos Martínez, pa servirle. Els nervis augmantaven, la Maite no trobava els pantalons i en Frank no podia amb aquest grup que anava tirant roba per terra. Solució? La Maite va decidir marxar i en Frank va optar per començar a enfotra-se'n d'un premi nobel que anava vestit a l'estil de Castefa i llepava el cul a la seva nòvia, lletja, lletja, lletja, però que tenia uns pits per axafar cíndries, i ja se sap, tiren més dos tetes que dos neurones. Que em preguntes quin va ser el millor moment de la tarda? Quan vàrem sortir del pàrquing sense res més que quatre yogurts bio de melocotón trocitos i ens vàrem desfogar amb una cançó que és un placer culpable, t'agrada però et fa vergonya reconèixe-ho.