Els ulls de bou són llums propenses a fondre's ràpidament, sense donar explicacions, com si es creiessin amb la llibertat de no veure's sotmesos a l'esclavatge dels seus amos. Aquest sentiment llibertari i contestari d'aquestes llums, bastant lligat amb el moviment dels indignitats, ens provoca que al bany del primer pis (per qui no ho sàpiga la nostra casa té sis pisos, dotze habitacions, cinc banys, dues sales de jocs, una sala de cinema, tres cuines, set menjadors, i un pòster d'en Julio Iglesias) hi hagi ara mateix una llum dèbil que ens impedeix enmirallar-nos amb claredat, i és clar, perdem aquell petit plaer d'admirar-se al mirall abans de sortir de casa. Sé que no és important, però és remarcable perquè és el tercer que es fon amb poc més de quatre mesos, fet que fa pensar, que els ulls de bou són uns revolucionaris dintre la gama de les bombetes i làmperes en general.
Per cert, aprofitant l'espai que ens deixa la imatge dels indignats a la dreta de les seves pantalles, aprofitem per fer un homenatge al mouse de tres xocolates que hem menjat avui per dinar a Bescanó. Ja queda dit. Excitant.
Com a quarta generació d'una reputada estirp de lampistes, he de confessar que les bombetes halògenes dels ulls de bou són com una petita loteria. A casa nostra n'hi ha 25, sens contar els de la cuina que són una cosa rara i els dels lavabos i el garatge que són fluorescents. En dos anys de viure a aquesta casa n'he canviat 1, concretament fa dues setmanes.
ResponEliminaPer cert, perquè en diue ulls de bou? Això dóna per un tema apart.
Una abraçada.
Quina casa més petita....
ResponEliminaOhh visca el mousse de 3 xocolates!!!! ara mateix estic llegint el vostre blog, i per no perdre la costum: m'hi peto!!!! és boníssim!!!! Continueu així parella!!!! Un petonet per tots 3!
ResponElimina