La platja relaxa sempre hi quan no tinguis en compte qui tens el costat i et puguis comunicar amb unes versions de Dylan que sonen a l’Ipod i un llibre de Marina sobre l’educació del talent infantil. Estirats a la sorra parlàvem del panorama de la nit passada, en el marc de la inauguració d’un pis on es palpava la necessitat d’independitzar-se, on volíem demostrar que som una generació amb possibilitats i preparàvem un cap de setmana a Pamplona que començarà amb un dinar al Martintxo, i que serà àmpliament comentat a mosquiteres.Finalment, aquesta tarda, uns vells amics ens han vingut a visitar per veure aquesta casa que anem ocupant de records per poder ajuntar la nostàlgia del passat amb l’esperança per un futur que aquest matí descansava als peus de la Costa Brava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada