Que dolentes les braves del Boira

Que dolentes les braves del Boira. No hi aneu. Si ells no són capaços de fer unes braves decentes, és de justícia que es digui, com també s'ha de reconèixer que fa quatre anys, quan hi anaven amb època de festeig, de coneixença mútua, de vaig com una moto i arribo a casa els pares i només tinc un llibre de Monzó esperant-me, eren excel.lents. Suposem que té a veure amb allò que en Macondo comprendí que al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver, per això hem decidit que mai més tornarem a Venècia, millor quedar-se amb el record d'un passeig perfecte per les ribes labaríntisques dels seus canals, que trobar un punt de decadència.

Després d'un intent de festa gastronòmica que va acabar al funeral d'una època, vàrem anar a polir els anells a casa un bon amic perquè tenim un casament a Pamplona d'aquí una setmana, i sempre va bé brillar una mica a veure si hi ha sort i acabem sortint al Lecturas. Una de les cançons del viatge, serà sens dubte, el Clint Eastwood d'Antònia Font que hi ha al seu Lamperetes. Que brillin els anells i que canti es negre de Million dolar baby.