dijous, 11 d’agost del 2011

Crònica d'unes vacances pagades (II) - De Arties al Port de la Bonaigua

Arties és tret d'un conte d'aquells on entres a una casa feta de llaminadures i trobes a dins la Teresa Fernández de la Vega remenant una olla on suposadament, hi fa una escudella per acollir-te a casa seva. En fi, tanta perfecció i bellesa és sospitosa, sort que les dues esglèsies romàniques del poble estan tancades i dóna un toc de mala llet a l'ànim del turista, perquè sinó, seria probable que els visitants marxessin amb la sensació d'haver-se topat amb un paradís perdut, i en aquest cas, toquen el pireu pensant que està molt bé però que no tot a la vida és perfecte. El dinar molt bé, un menú a un jardí interior sense cap parent dels Estopa, fet que s'agraeix després d'haver-los de suportar durant l'esmorzar i el sopar a l'hotel, però aquest és un altre tema que donaria per un blog sencer.
A la tarda, després d'un passeig per Arties i d'escollir la casa que comprarem el dia que siguem multimillonaris, o sigui després de l'Apocalipsi, tres segles més tard, vàrem enfilar el Port de la Bonaigua, i un cop a dalt ens vàrem mullar la cara amb una bassa on hi pixen els cavalls salvatges de la zona per sortir aparentment suats a la foto i explicar-li en Lluc, quan sigui gran i pensi que estem acabats, que hi vàrem pujar amb ell a coll, i aquí estimat lector ve on tu has de callar, perquè a vegades, com diu Batman a el caballero oscuro, la verdad no es suficiente, la gente necesita tener fe. Pròxim episodi, els estopaneros de l'hotel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada