dilluns, 22 d’agost del 2011

Les ruïnes elegants de Tom Jones


L'escenari és extret d'una fantasia adolescent, d'aquells espais perfectes on el món queda aturat i les onades s'emporten mar endins les misèries implícites en el nostre dia a dia. A més, si aconsegueixes adornar els centenar d'aromes florals del Cap Roig amb una melodia notable que festeja amb diferents gèneres musicals adornats per una veu omnipotent i sense mesura, la barreja és excel.lent per passar una vetllada fantàsticament improvitzada.
Tom Jones, que manté amb elegància les ruïnes d'un passat seductor, va sortir a l'escenari amb una versió meritòria de John Lee Hooker, mostrant una impúdica declaració d'intencions sobre la necessitat de justificar els quaranta-sis anys meritoris de carretera i collage musical. El concert va ser curt, una hora i mitja, però vàrem sortir amb la dolça sensació de no haver tastat res sobrer, de no trobar-nos amb un artista carregat d'egocentrisme que fa trenta bisos per ser aplaudit una i altra vegada, al contrari, sobrietat en la posada en escena, en les paraules, i molta música per mostrar al cor de la Costa Brava que el Tigre de Gales segueix sent tant ferotge com el pintaven. Gran nit de mosquiteres al Cap Roig!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada