dimecres, 24 d’agost del 2011

La Girona de les Mosquiteres

Abans de portar a terme l'exili cap a la perifèria d'aquesta ciutat tant propera i tant distant que ens va acollir a la seva aorta comercial durant dos anys, des de les mosquiteres vàrem fer una valoració del que representava Girona per nosaltres. Aquí hi ha el resum en forma de poesia i una cançó que transmet a aquella infància en blanc i negre que tots hem cregut viure alguna vegada.

Deseo adúltero de franceses sin futuro,
hovinista, judaica, adinerada, romana,
y cristiana los días impares de luna vieja,
te escondes en la orilla herbolaria de tu épica,
amando un hoy desertor del mañana,
regocijándote en la cama del ayer
con obispos, pensadores, políticos, y algún
pintor seducido por las armas de tu anochecer.

Por el eco de tu madrugada agoniza
Mi cuerpo de febrero venido a menos,
Mi infancia muerta en tus esquinas hebreas,
Nuestros divorcios compartidos en camas ajenas.
La dulce sensación de echar de menos
La intrusa lejanía del beso inodoro
De dos extraños encontrados sin querer,
 en las rendijas olvidadas de tu amanecer.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada